Aquest any, els Reis Mags d’Orient, ens envien a la “Patgessa Dela” per ajudar al Patge Raimon a recollir les cartes dels nens i nenes de Vilafranca. Es tracta d’un reconeixement als origens de Vilafranca que sembla ser es va erigir sobre les restes d’una famosa torre medieval del mateix nom.

Ens permetem inserir un escrit del 2-01-15 que, l’historiador vilafranquí Josep Bosch, va publicar a “Penedès Medieval”.
La Torre Dela, origen de Vilafranca del Penedès 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/Torre_de_les_Gunyoles_(Avinyonet_del_Pened%C3%A8s)_-_1.jpg       
La torre de tomba romana de les Gunyoles. La Torre Dela de Vilafranca podria haver tingut una construcció semblant.
Un document de venda d’unes propietats al territori de la torra Dela de l’any 1055, demostra que ja existia un assentament de població en el nucli que ara coneixem com Vilafranca, tot i que encara no n’hagués adoptat el nom. Es tracta d’una carta de venda que Ermengarda signa a favor del seu fill Albert, qui rep totes les propietats de què la família disposa a la torra Dela, una zona que queda delimitada en el document i que correspon amb els límits de l’actual Vilafranca.
La primera data que es troba citada la Torra Dela és ja de l’any 980 com una torre fortificada.
La torre Dela sembla ser l’origen a partir del qual es va anar formant la vila urbana.
Fou destruïda l’any 1108 amb la invasió dels almoràvits i va ser reconstruïda donant lloc de forma definitiva a l’assentament que finalment va acabar anomenant-se Vilafranca. En documents posteriors ja s’ha pogut localitzar l’emplaçament de la Torra Dela, situada enmig de la illa de cases entre els carrers Escudellers, Vall del Castell, Plaça de l’Oli i Plaça de Jaume I. Espai que correspon al que posteriorment será el Castell dels castlans.
En la presentació del Llibre de Josep Martí Soler “ els carrers de Vilafranca” que acaba de sortir vaig fer menció que un dels carrerons situats a la plaça Jaume I que no té un nom podria anomenar-se el carreró de la Torre Dela. I això per què?
Els historiògrafs locals vilafranquins del segle passat han apuntat solucions distintes en quant a la ubicació d’aquesta torre. Ramon Freixas i Miret, va assenyalar, ple de dubtes, diversos indrets. Lluís Álvarez i Verdaguer, situa la Torre Dela pels vols de la parròquia de Santa Maria. Pere Alegret, l’emplaça prop del carrer de Sant Pau (l’entrada al castell dels castlans). Agustí Coll, afirma que, en constituir-se la vila, s’efectuà l’enderrocament de la torre. Finalment, Pere Mas i Perera, la situa en un lloc imprecís prop de Vilafranca.
La torre romànica del Vinseum
L’any 1967 es localitzà una torre romànica darrera de l’actual Vinseum. En les excavacions que es varen fer es trobaren tègules planes, un enterrament, fragments de llànties, àmfora romana i un molí fragmentat; la tapadora d’una sitja amb un forat central i que tot plegat podria fer pensar en un moment romà tardà, al voltant del segle V d. C, segons els experts. També es trobaren tres tombes que es podrien datar de l’alt medieval o també romà tardà. Segons l’arqueòleg Giró el 1970, hi hagueren dos enterraments d’adults sense aparent protecció i una tomba infantil protegida amb lloses verticals. També una agulla llarga que podria ser medieval, ceràmiques dels segles XIV i XV i també dues sitges amb materials romans: estucs, àmfores. Al meu parer es diu que si que aquest espai era antic, potser d’època romana, però que la torra és més posterior i per tant no pot ser la Torra Dela, com també ens deia l’escriptor vilafranquí Massanell l’any 1980.
La Ubicació de la Torre Dela a Sant Julià
Antoni Sabaté Mill enun article publicat a la revista “Olerdulae” de l’any 1993 dins la col·lecció de pergamins de l’arxiu Pere Regull del Museu (actual Vinseum), un testament atorgat pel vilafranquí Guillem Vives, amb data de 1298, es llegeix: “…terminata cum vinea Berengarii Zabater et per quodam tracio terre quod habet in quadra de sancti Juliani iuxta locum vocatum Torra den Dela terminatum cum…” La lectura fou efectuada pel paleògraf i llicenciat en història Jordi Vallès i Cuevas. Per tant, doncs, es podria deduir que la Torre Dela estava situada per algun indret del barri de Sant Julià actual. No més lluny de la realitat. Caldria saber en aquell moment (segle XIII) on i quin espai era aquest de la quadra de Sant Julià.
Direm primer que el nom de carrer de Sant Julià se li donava ja en els primers anys del segle XIV i segurament abans a l’actual carrer de Sant Bernat, anys 1312, 1323…
Les quadres:
La quadra era un terme, amb jurisdicció pròpia, situat normalment dins d’un terme castral més ampli. En aquest sentit, hi trobem la mateixa Vilafranca, que se l’anomena quadra en alguns moments abans del segle XV, perquè era un espai dins del terme castral d’Olèrdola. Nobles, cavallers o gent benestant van ser posteriorment els amos d’aquests espais, posant-hi el seu cognom o nom. També les esglésies o capelletes dels límits de la Vilafranca medieval, són anotades com a quadres. Trobem diversos espais anomenats quadres a l’entorn de Vilafranca que estan poblats des del segle XII: de Borrull, de Calendraix, de Celom, de Salicrup, Senyechs, Solsona, Sunyer, dels Massells, de Benages, Castellmós, Clotes, sant Hilari, Sant Julià, Sant Pau, Sant Salvador de la Calçada, Santa Digna, Santa Maria dels Horts…La quadra de Sant Julià corresponia a la part més antiga de Vilafranca que incloïa el mateix espai del castell dels castlans, el barri jueu, el palau reial..podríem dir tot el que seria l’actual plaça Jaume I, Escudellers, Plaça de l’Oli i Vall del Castell. Mentre que les pobles (barris medievals fins el segle XV) eren espais més reduïts dins de les quadres, que per això trobem dins de la quadra de Sant Julià la pobla dels jueus: Els carrers que formaven part d’aquesta pobla tenien els següents noms: dels Sarraïns o Batipalmes; de Santes Creus; de Canyemàs; Vall del Castell; d’Aiguaviva; de Senyecs; de Sant Julià. També en formaven part els portals de la muralla Canyemàs, (l’actual carrer de Farran) de Salelles (a l’actual carrer de Sant Bernat) i de Coloma (a l’actual carrer de Sant Pau).
Nova ubicació i definitiva de la Torre Dela
Crec sincerament que la Torre Dela estava situada en el lloc on abans hem comentat. Per una banda, perquè és lògic que al voltant d’una torre forta i de la primitiva església de Santa Maria es construís el castell dels castlans i les primeres edificacions de Vilafranca del Penedès. Per altra moltes dades notarials ens situen una torre en aquest indret. No caldria confondre-la en una altra torre que ens anomena Mas i Perera, ubicada entre l’actual Vall del Castell i el principi del carrer Escudellers. Torre que s’il·luminà l’any 1601 per commemorar la santificació de Sant Raimon de Penyafort. Aquesta torre formava part del castell dels castlans però no era la Torre Dela.
 
Dades posteriors ens confirmen la ubicació exacta de la Torre Dela, algunes les anem a enumerar.
Una de les més interessants és una de l’any 1515 que ens diu: .. Pere Riu paraire de vila ven a Joan Maiol sabater de vila un pati amb colomar que antigament eren cases del magnific Joan Barberà difunt cavaller que posseeix dins muralla al carrer del Vall del CastellEls límits d’aquestes cases eren: un carrer públic, pati o vall, et honor baró de la Llacuna, et part amb quadam torri mitanpata lo torre dondella , et dit Pere Riu que fou de moss Huc de Vilafranca.
Ens comenten les cases dels antics castlans en aquest cas el noble/cavaller Joan de Barberà i Huc de Vilafranca.  Més dades, any 1588: Francesc Bonet escudeller de vila jura que té per senyoria d’Espuny part d’un hort que conté mig cortó prop el vall del castell i prop de la torre dels carlans, els límits eren:  orient altre part del dit confessant, meridie part Joan Morató boter part amb honor Pere Miró cantarer i part honor Joan Calabuig prevere que fou d’Onofre Sabido prevere qui honors foren den Cendra occident carrerò que va de la torre del vall al carrer públic de la vall del castell a la plaça de l’Oli.
Sabem que el carrer Escudellers es va dir també en aquests anys el carrer d’en Bonet pel fet de viure-hi l’escudeller Bonet i família. En el mateix any trobem també: “
sita en torre dels carlans en que la pallissa és situada al carreró que va de dita torre a la plaça de l’Oli o el vall del Castell…” Els límits d’aquesta pallissa eren: “…orient pallissa Francesc Bonet alodial d’Espuny, meridie dicta torre mediante la plaseta de la Torre, (corresponent aquest pati amb el central del castell dels castlans)
Més dades del segle XVI: any 1626 “ …amb hort contiguo amb dos portals extra in via publica, que posseeix al carrer dels EscudellersLímits: orient carrer dels Escudellers, meridie honor Joan Urgell prevere, occident Antoni Mila ferrer i part amb Jaume Miró cantirer i part amb Miquel Sanauja cirurgià i part amb carreró de la Torre d’en Sala, circio part amb carreró i part amb Benedicti Deviu samoler. En aquest cas ens anomena que la Torre té el nom de Sala, que correspon a un cantirer que hi tenia adossat a ella la seva casa. En aquesta altra dada ens ho confirma: any 1632: “…Pau Sala cantarer mitjançant jurament declara té una pesa de terra una part de tinguda de 15 passes d’amplaria i 20 passes de llargada situat dins els murs de vila prop lo vall del castell o prop la torra antigament dita dels castlans detras les cases que el dit confessant té i posseeix dins els murs al carrer anomenat dels escudellers la qual part de hort part de pertinències d’altres hortets posseïts per Marina viuda d’Antoni Mila ferrer de vila i per Benet Diviu samoler…
Finalment, encara al segle XIX hi trobem dades de la Torre Dela en aquestes dades: any 1856, ”…casa situada a la Plaça de l’Oli de Jordi Llopart Bonet hisendat nat.de vila veï de sant Sadurni i José Rovira Grau anomenat de la Serra pagès hisendat nat. Terrassola i veí de sant Martí. Els límits eren: orient casa Marià Llorens Alabau causídic; migdia la plaça de l’Oli; ponent Ramon Cruset i carreró que no passa anomenat antigament de la Torre Vella, sud Antoni Galtés Sivillà Ferrer,tots veïns de vila
Cal aclarir que els noms de la Plaça de l’Oli i Vall del Castell eren noms que també tenien en diferents moments històrics la plaça actual de Jaume I.
Per tot el que he comentat caldria posar nom a aquest carreró i anomenar-lo de la Torre Dela, origen de Vilafranca del Penedès.